Sant Jordi: llibres, roses i un drac

El dia més especial pels catalans: Sant Jordi. Llibre i rosa en mà, la festa que més estimem els catalans.

Llibres i roses s'intercanvien per Sant Jordi: dia de l'amor i del llibre

Sant Jordi és el Sant Valentí català?

No!!! No pronuncieu mai aquestes paraules davant d'un català, és tota una blasfèmia. Us miraran amb cara d'odi i escopiran foc, com el drac de la llegenda.

Sant Jordi és Sant Jordi i punt, no té comparació. Almenys aquí a Catalunya.

Quan se celebra Sant Jordi?

Cada 23 d'abril els carrers de totes les ciutats i pobles catalans s'omplen de parades de roses i de llibres. No cal més que aneu al centre de Barcelona per veure milers de persones baixant Passeig de Gràcia (on s'han mogut la majoria de parades, abans a la Rambla i a les Rambles... aiii com canvien les tradicions). Alguns edificis s'han afegit a la festa, com la Casa Batlló, que decora la seva façana amb roses ben vermelles o la Sagrada Familia, que deixa entrar gratis als Jordis, Jordines i equivalents. Només per citar un parell.

Malgrat ser el patró de Catalunya, junt amb la Verge de Montserrat, la nostra Moreneta, cap dels dos dies és festiu a Catalunya, és a dir, són dies laborables. Això no treu que tots els barcelonins i barcelonines i qui estigui a la ciutat baixin a veure aquesta magnífica explosió de color, amor i cultura a Barcelona.

Què celebrem a Sant Jordi? La llegenda i la realitat

La llegenda diu que fa molt i molt de temps, un drac ferotge aterria els habitants d’un petit regne (que alguns situen a Montblanc, a la Conca de Barberà). L’animal exigia sacrificis constants per no atacar la ciutat: primer el bestiar, després les persones. Cada dia, per sorteig, un veí era escollit per ser lliurat al monstre.

Un dia, la sort va voler que li toqués a la princesa del regne. El poble, consternat, no sabia com evitar-ho. Ella, valenta, va acceptar el seu destí i es va dirigir a la cova del drac.

Però just quan el drac es disposava a atacar-la, va aparèixer un jove cavaller a cavall, armat amb una llança. Era Sant Jordi. Sense pensar-s’ho dues vegades, va enfrontar-se al monstre i, després d’una lluita intensa, va clavar-li la llança al cor. El drac va caure mort.

I del lloc on va caure la bèstia, diu la llegenda, en va brollar un roser de roses vermelles. Sant Jordi en va collir una i la va oferir a la princesa.

La llegenda de Sant Jordi: el cavaller que mata al drac per salvar al poble. De la sang del drac, surt un roser, d'aquí la tradició de regalar roses.

La realitat: La festa de Sant Jordi, tal com la coneixem avui a Catalunya —amb llibres, roses i carrers plens de gent—, es va començar a configurar al segle XX, tot i que té arrels més antigues. La tradició de regalar roses prové del segle XV, mentre que la dels llibres s’introdueix el 1926, quan es crea el Dia del Llibre. A partir de 1930 es fixa la data el 23 d’abril, coincidint amb la diada del patró i amb la mort de Cervantes i Shakespeare. Des de llavors, la festa ha crescut fins a convertir-se en una gran celebració cultural, cívica i identitària, única al món.

Qui era Sant Jordi?

Sant Jordi va ser un soldat romà del segle III, nascut a la regió de Capadòcia, que va ser martiritzat per no renunciar a la seva fe cristiana durant les persecucions de l’emperador Dioclecià. Amb el temps, la seva figura històrica es va convertir en símbol de valentia i defensa del bé, i durant l’edat mitjana es va transformar en el cavaller llegendari que mata un drac per salvar una princesa. Així, la seva història combina realitat, fe i llegenda, i ha esdevingut un referent cultural arreu del món.

Parades de llibres a les Rambles de Barcelona, lloc on tradicionalment s'hi instal·laven les parades

Un dia ben especial

Sant Jordi és, sobretot, una festa col·lectiva i viva, que es reinventa cada any. Que no depèn només de les grans editorials ni de la floristeria de moda, sinó també de les llibreries de barri, dels autors independents, de les iniciatives comunitàries, dels clubs de lectura, de les biblioteques.

Potser la clau és recordar que una rosa no és només un objecte, sinó un gest. I que un llibre no és només un regal, sinó una porta oberta a una altra mirada.

Sant Jordi pot ser moltes coses: una celebració, un negoci, un dia de masses o un espai íntim. Però allò que el manté viu és la gent que, any rere any, surt al carrer per trobar-hi paraules, bellesa i sentit.